Hi ha diverses hipòtesis sobre el significat i l'origen del cognom Viader.

MOLL (1985) assenyala que probablement tingui el seu origen en el nom personal germànic Weidheri. El mateix autor assenyala que en documents de l'alta edat mitjana apareixen les formes llatinitzades Viadarius i Viadero.

ALBAIGÈS recull aquesta mateixa hipòtesi, tot explicant que Weidhari significa «exèrcit caçador».

COROMINES (1991) és de l'opinió que Viader prové de «caminant» i diu que la hipòtesi de MOLL que té el seu origen en la llatinització d'un nom germànic "suposa un menyspreu de la lingüística ja que Weiheri només podia donar lloc a guaiter segons fonètica".

Ferran Viader Gustà, actual dipositari de l'arxiu familiar del Mas Viader de Parets d'Empordà, relaciona el cognom Viader amb les antigues vies romanes, ja que, diu, "se'l troba sempre a les proximitats d'aquestes vies, tal com passa actualment amb els solars més coneguts dels Viader, (Viloví, Sant Joan Desvalls, Bescanó, Galliners, etcètera)".

Aquesta és l'opinió també d'ALMERICH (1987) que explica que els cognoms Viada, Viader i Viadera "es relacionen amb terra viada, o abundant en camins o vies", i que Viader és equivalent a caminador o bé a gent que va de pas.

Cal aclarir també que els cognoms Viader i Viadé són equivalents, ja que aquest últim prové d'un error d'inscripció de l'anterior. Uns i altres es troben mesclats al llarg de la història i fill de Viader passen a ser Viadé o a l'inrevés, segons hagin estat inscrits d'una manera o d'una altra al Registre Civil. Una tercera forma possible és la de Biader, tot i que entre els Viader de Cardedeu aquesta variant tan sols apareix en algun document aillat.