A finals del segle XVI els Viader es concentraven en una àrea geogràfica molt petita que ocupava només cinc quadrícules del reticulat UTM de 10 Km de costat, a les comarques de l'Empordà, La Selva i el Vallès Oriental, i potser també, una sisena quadrícula a la Cerdanya.

Cent anys més tard la situació era pràcticament idèntica. Ja hi havia, però,Viader amb residència permanent a Barcelona1 i es confirma la presència del nucli de la Cerdanya.

En acabar el segle XVIII els nuclis de l'Empordà, la Selva i el Vallès Oriental s'han extès i ha aparegut un primer nucli al Maresme. El nombre total de quadrícules UTM ocupades és ja de 12.

A les acaballes del XIX la situació ha canviat radicalment. En només cent anys s'ha duplicat amb escreix el nombre de quadrícules UTM que ha passat a ser de 27. Tots els nuclios s'han extès, en especial els de la costa gironina i els del Vallès Oriental i la població de Barcelona es fa extensiva a la seva àrea metropolitana.

El 1993 els Viader s'extenen per 35 quadrícules i, tot i que algunes de les àrees anteriorment ocupades han deixat d'estar-ho, s'observa una creixent expansió fins i tot en àrees força allunyades de les que tradicionalment venien ocupant.



1 Cal assenyalar, però, que abans d'aquesta data hi havien estat detectades presències esporàdiques, com la de Pere Viader, metres d'obres i pedrapiquer dels segles XIV-XV a qui s'atribueix l'entaulament i perfilament de la volta de la Catedral de Barcelona, que l'any 1400 va ser nomenat mestre major de les obres de la catedral.

Pàgina següent

Pàgina anterior