HISTÒRIA D'UN PRODUCTE CATALÀ
El Cacaolat

A les dotze i dotze minuts del quatre de desembre del 1931 Joan Viader Roger sol·licitava davant el registre de la Propietat Industrial de Madrid la concessió de la marca Cacaolat per distingir "una beguda nutritiva refrescant". Feia només una estona que, al mateix edifici però en un altre negociat, havia presentat la sol·licitud d'una patent d'introducció per a "un procediment de fabricació derivat de la descremació de la llet per a l'elaboració d'una beguda refrescant". Una i altre, concedides als mesos següents i perfeccionades amb dues patents més dels anys 1934 i 1935, donaren origen a una de les begudes més populars, primer de Catalunya i després de tot l'estat: el Cacaolat.
De fet, però, la història va començar uns mesos abans. Marc Viader Bas, el pare del creador del Cacaolat, el primer batut industrial de llet i cacao del món, era un conegut industrial català, que havia fundat el 1925, amb onze socis més de l'Associació de Receptors i Venedors de Llet de Barcelona, la sociedad anónima Letona. Pare i fill (aquest últim, havia esdevingut el gerent efectiu de l'empresa), estaven molt interessats a conèixer els últims avenços tècnics de la indústria lletera i tam-bé de les explotacions ramaderes centreeuropees, per això, quan se'ls va oferir l'oportunitat de viatjar fins a Budapest per assistir a la Fira Inter-nacional, van decidir anar-hi tot i la incertesa de la situació política.
El 14 d'abril de 1931 es proclamava la República, i el 20 del mateix mes, uns funcionaris de policia encara mig estorats pels esdeveniments, expediren els passaports de pare i fill, tot apressats a guixar-ne la corona reial que encara figurava al damunt de l'escut de la portada. Un detall que no va passar desapercebut als duaners hongaresos que deu dies més tard, l'1 de maig els van deixar passar després de molts dubtes.

El 9 de maig de 1931 s'inaugurava amb tota solemnitat la Fira Internacional de Budapest. En Marc i en Joan van recórrer amb els ulls ben oberts tot el que d'interessant els oferia la mostra. L'hospitalitat magiar es va concretar amb una invitació ben precisa: els Viader van ser convidats a assistir al casament de la filla d'uns dels comissaris. Si entre les famílies benestants de Catalunya era costum que als àpats de casament s'hi servissin fins a sis o vuit plats diferents, les bodes centreuropees eren encara més desmesurades i abarcaven dinar, sopar i ressopó.
Va ser poc abans de la mitjanit que els van servir una beguda refrescant a base de llet i cacao que va despertar la capacitat inventiva de Joan Viader. Fins aleshores ni als països catalans ni a la resta de la península no és co-neixia res de semblant. La xocolata desfeta era una beguda espessa que es prenia calenta. El jove industrial, que aleshores només tenia vint-i-cinc anys, va pensar de manera immediata, i aquest va ser també el sentit de la seva primera patent, a fabricar industrialment una beguda semblant a la que els havia estat oferta a Budapest que permetés aprofitar la llet descremada.
Durant molts anys, després de treure'n la nata, la llet que en resultava, tot i mantenir intactes les seves propietats alimentícies, es llençava. L'ano-menaven xerigot i ningú no el volia ni que fos per "mantenir la línia". Joan Viader va pensar que el nou producte no tenia perquè fer-se amb llet sencera, ans al contrari, podia ser la solució màgica per aprofitar el xerigot.

De tornada a Barcelona, el gerent de Letona es va posar a treballar al laboratori i als autoclaus d'esterilització de la fàbrica. Abans de trobar la fórmula definitiva va haver de fer moltes proves. En primer lloc calia trobar una barreja que fos especialment agradable al paladar i a continuació, aconseguir que mantingués totes les seves propietats un cop esterilitzada.
Finalment, amb aromes naturals que retocaven lleugerament el sabor de xocolata, i amb la utilització de cacau pur i llet semidesnatada en contra de la idea original, Joan Viader va aconseguir una suspensió col·loïdal perfecta i estable, apta per a l'esterilització en ampolla i sense cap tipus de conservant. Havia nascut el Cacaolat.

El nou producte es va presentar oficialment a la VI Fira de Mostres de Barcelona, el juny de 1933. A l'estand de les Granges Viader s'oferia l'oportunitat de tastar-lo gratuïtament, servit en uns vasets de paper. Però l'èxit va ser tan gran i hi va haver una allau de gent tan preocupant, que els Viader van optar per cobrar cinc cèntims per cada got amb l'única finalitat de reduir el nombre de públic.
Durant els primers anys la propietat del producte va continuar en mans de Joan Viader. L'elaboració de la mescla original es feia a les granges del seu pare, i el procés de fabricació fina, a la fàbrica de Letona que el mateix Joan dirigia.
Però, pocs mesos abans que l'esclat de la guerra civil n'interrompés la fabricació, Marc Viader demanà al seu fill que li cedís les patents i les marques per a profit de tota la família i el 16 d'abril de 1936 es produeix el canvi de titularitat del fill en favor del pare.
Durant catorze llargs anys el Cacaolat passà a ser només un record, com tantes i tantes altres coses "d'abans de la guerra". L'aïllament internacional a què estava sotmès el règim de Franco suspenia les importacions de ca-cau i el poc que n'arribava no tenia la qualitat que els Viader exigien per al seu producte.
Finalment, un diumenge d'estiu de 1950, el gerent de Letona li pot portar al seu pare, que viu retirat al poble de Cardedeu, i mostrar als seus fills que mai no l'han tastat, un "Cacaolat" que faci realitat la frase publicitària, ara ja en castellà, que proclamava: "De igual calidad al de 1936".