|
|
|
|
|
 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
 |
 |
 |
|
|
 |
 |
|
 |
 |
 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
 |
 |
(Hivern 2008)
Fotos: Pilar Vidal
Els paisatges de Líbia són impressionants. El desert és magnífic. Infinítament divers. Amb dunes gegants, llacs d'aigua salada, formacions rocoses que recorden imatges de la superfície de Mart, i manifestacions sorprenents d'art rupestre que ens parlen de quan aquelles terres eren plenes de jirafes, elefants i cèrvols.
D'altra banda el país té una rica història, i és ple de restes gregues i romanes, amb ciutats immenses com Leptis Magna.
Nosaltres hi vam anar el Cap d'Any de 2008. El viatge per lliure és del tot impossible. Cal anar a tot arreu de la mà d'un operador local i comptar amb la tutela d'un policia de turisme que s'encarrega de vigilar-vos més que no pas de protegir-vos, ja que el país és absolutament segur.
Els campaments fixes al desert són molt còmodes. Tenen llits, llum, lavabo i dutxes d'aigua calenta a les tendes, però a la nit hi fa molt fred.
Cal anar-hi provist d'una certa dosi de paciència, atesa la falta d'interès i de capacitat que demostren tots plegats envers el turisme.