|
|
|
|
|
 |
|
 |
 |
 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
 |
 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
(Estiu 2008)
Fotos: Pilar Vidal
Etiòpia és un país preciós. Nosaltres vam estar només a la zona nord. Hi vam anar a l'agost, en plena època de pluges i tot estava molt i molt verd. Semblava Suïssa, amb muntayes altíssimes, prats, etc. Cal tenir en compte que bona part del país -inclosa la capital- està pel damunt dels 2.000 metres d'alçada, i a molts llocs es superen els 3.000 metres.
Vam viatjar pel nostre compte. Vam fer els trajectes llargs amb avió, cosa molt recomanable, tot i que les carreteres que enllacen les poblacions principals en general estan força bé. També vam fer algun trajecte en minibús i en 4x4 que resulta imprescindible en algunes zones, com ara les Simien, el volcà Venchi o els voltants de La Libella.
L'única cosa que ens va decepcionar va ser, precisament La Libella, perquè hi han posat uns paraigues gegants d'acer damunt de les esglésies, perquè la gent és molt pesada i perquè els preus de les entrades a alguns llocs són exageradíssims. Entrar a la millor església de Gonder, costa 25 birr (1,8 euros), en canvi entrar a una església qualsevol dels voltants de La Libella costa de 50 a 100 birr (de 3,6 a 7,2 euros), i visitar les esglésies principals -en un bitllet combinat- costa 200 birr (14,4 euros). Tenint en compte que es pot dinar perfectament en el restaurant d'un hotel per a turistes per només 35 birr us fareu càrrec del que representen aquests preus en el context del país.
Si voleu seguir el nostre viatge dia a dia i amb més detall, visiteu el nostre