Narracions
Editorial Pòrtic.
Barcelona, 1987

«No puc avesar-me a la imatge d'un ministre jugant amb un io-io mentre despatxa amb els seus sots-secretaris»

«Llavors va posar una cama entremig de les meves i va començar el turment, perquè amb el trontoll del metro anava i venia fregant-me-la...»

«No hi va haver res a fer. Van cridar una cosina perquè s'endugués la nena, no fos cas que s'afectés, i li van fregir els dos periquitos».

Jordi Viader sap condensar en breus pàgines l'emoció de l'anècdota. Són narracions curtes, dominades per una situació que se'ns presenta com a absurda i que, en general, reflecteixen l'astorament de l'individu davant les imposicions de la societat. (Josep Maria Morreres, Diari deBarcelona).

Recull de proses curtes moltes d'elles sorprenents, escrites amb un to personal i net d'altres influències. (Diari de Girona).

Viader ha volgut confegir un llibre esencialment divertit, sarcàstic i barroc, sense renunciar als principis de la bona literatura. (Avui).

Libro que reune 17 cuentos con el más puro y genuino estilo Viader. Los pequeños sucesos de la vida cotidiana convertidos en historias divertidas con un punto de acidez. (El Periódico).