Un terrible crim enfosqueix l'alegria de la tarda de Reis a Barcelona: el rei Gaspar ha mort assasinat durant la cavalcada.

Crim passional? Assassinat polític? Pistolerisme sindical? Qualsevol hipò-tesi és possible davant la personalitat de la víctima: un conegut industrial i polític franquista.


Viader ens ha oferit una novel.la interessant i, al mateix temps, d'una admirable senzillesa . "Temps de Reis... temps de crim" resulta un exercici narratiu molt positiu perquè ens dona, a través d'una estructura estilística gens ni mica complicada, la visió de la societat contemporània d'una ciutat, Barcelona, on hi juguen tots els elements contradictoris de la convivència.
"Temps de Reis... temps de crim" es llegeix d'una tirada. El lector segueix, entre inquiet i apassionat, el desenllaç de l'obra i, sobretot, acaba per seguir la trama com si fos el mateix personatge central. Vull dir que el lector participa dels afers que es narran, amb humor i sàtira, però alhora amb intencionalitat crítica, i el mateix lector acaba per omplir l'esquema que ofereix l'autor. Perquè l'autor, Jordi Viader, només ofereix els trets elementals i bàsics de la narració. I el lector, en un exercici mental divertit, acaba per a incorporar-hi el contingut divers i complex que necessita el paisatge socio-polític de la novel.la.
(Jordi Caimari, Última Hora.)