Vint-i-cinc històries de caire, extensió i intenció molt diferents, sota el comú denominador de la ironia. A cops crític, a cops poètic, a cops, també, decidídament mal-intencionat, el llibre ens descobreix tot un món d'irreals realitats.



Desde la cotidianeidad barcelonesa a los espacios como «L'Illa de Kothora». ¿El denominador común?: la ironía (La Guía del Ocio)

La directa y tantas veces periodística prosa de Jordi Viader hace posible y creible la existencia de una realidad que se nutre de irregularidades e impulsos inconscientes. El gran valor del conglomerado irónico que arma Jordi Viader con facilidad, se encuentra precisamente en su lenguaje (Manuel Durán, El Correo Catalán).

Hi ha una sornegueria i una ironia essencial que es manifesta tot al llarg del llibre i que esdevé el seu valor literari més sòlid i interessant. Una tonalitat humorística, càustica i àcida a voltes, fantàstica d'altres, com a metàfora d'una vida i d'un temps. (Isidor Cònsul, Avui).

Viader és un contista, això ningú no li ho pot negar, té milers d'històries per explicar. (V. Július, El Món).

Los cuentos de Viader destacan por la ironía y el sarcasmo, con elementos que recuerdan a Calders y una dosis de mala intención poco habitual en el gran mundo caldersiano. (Josep Faulí, La Vanguardia).