Narraciones
Editorial Pòrtic.
Barcelona, 1987

«No puedo acostumbrarme a la imagen de un ministro jugando con el yoyo mientras despacha con sus subsecretarios»

«Entonces me puso su pierna entre las mías y començó a atormentar,e, porqué con el vaivén del metro iba y venia fregándomela..»

«No hubo nada que hacer. Llamaron a una prima para que se levvase a la niña, no fuera el caso que se afectase, y le frieron los dos periquitos».

Jordi Viader sap condensar en breus pàgines l'emoció de l'anècdota. Són narracions curtes, dominades per una situació que se'ns presenta com a absurda i que, en general, reflecteixen l'astorament de l'individu davant les imposicions de la societat. (Josep Maria Morreres, Diari deBarcelona).

Recull de proses curtes moltes d'elles sorprenents, escrites amb un to personal i net d'altres influències. (Diari de Girona).

Viader ha volgut confegir un llibre esencialment divertit, sarcàstic i barroc, sense renunciar als principis de la bona literatura. (Avui).

Libro que reune 17 cuentos con el más puro y genuino estilo Viader. Los pequeños sucesos de la vida cotidiana convertidos en historias divertidas con un punto de acidez. (El Periódico).