A Catalunya, les plaques més antigues són de començaments de segle XX. Són totes "entallades", és a dir, que presenten unes entalles de dimensions considerables per subjectar el morrió.

Posteriorment, a finals dels anys seixanta, aquestes entalles redueixen les seves dimensions i donen origen a un tipus de plaques que alguns anomenen "retallades", per diferenciar-les de les anteriors.

També podem trobar plaques amb trepats laterals. Aquests trepats servien igualment per subjectar els morrions, i són l'últim pas abans d'arribar a les plaques actuals, en què la mossa té les dimensions justes per subjectar el morrió.

En alguns casos, una petita adaptació va permetre que els mateixos encunys que s'havien fet servir per fabricar plaques entallades s'utilitzessin per fer-ne de normals.

El clau o "botó"
Algunes plaques entallades presenten una perforació central que permet la fixació d'un petit "clauet", anomenat també per alguns "botó" o "xinxeta", que sol ser daurat i portar una lletra gravada a la cabota.

Són quatre les marques de cava que utilitzaven aquest sistema, totes relacionades amb la casa Codorniu: la mateixa Codorniu, Delapierre i Rondel.
El motiu era poder controlar mitjançant aquesta lletra identificativa que les "colles" encarregades del "degollatge" el fessin correctament, ja que qualsevol ampolla on es detectés un problema podria ser immediatament atribuïda a una "colla" concreta.
Hi ha constància que aquest sistema és va utilitzar, si més no, fins a mitjans dels anys seixanta, tot i que ha estat també localitzat en ampolles molt posteriors, concretament de l'any 1972.

Les plaques estampades
En aquest període que assenyalem, totes les plaques eren o bé llises i anònimes o bé estampades. El nom del fabricant i sovint també alguna marca o petit segell eren estampats a la placa mitjançant un encuny en el mateix moment de fabricar-les.

 

Cada encuny era fruit del treball artesanal d'un gravador, i, lògicament, per molt que s'hi esforcés, no hi havia dos encunys iguals. A cops, la diferència és subtil: una lletra lleugerament més petita o més junta. D'altres, resulta del tot evident: el nom junt o el nom separat; el tipus de lletra, etc.
En l'actualitat es fabriquen poques plaques de cava per aquest procediment.

Plaques gravades
Hi ha un reduït nombre de plaques embotides que ho són de fora endins; són les anomenades "plaques gravades", que, amb algunes excepcions, solen ser de color coure. N'hi ha catalogades només deu, entre les quals algunes de molt rares i altres de tan interessants com la d'Albet i Noia o la d'Huguet.

Primeres plaques litografiades
El procés de la litografia aplicat a la personalització de les plaques es va començar a utilitzar a França a principis de segle. La placa de xampany litografiada més antiga és la del "vintage" 1906 de Pol Roger.

Sembla ser que les primeres plaques litografiades de Catalunya les va fabricar la firma Bargalló de Sant Sadurní d¹Anoia, en una data imprecisa que oscil.la entre el 1969 i el 1970, quan, per encàrrec de Castellblanch s¹edità la placa núm. 0316 de Brut Zero, en beix daurat, negre i blanc. La placa es distingeix d¹altres de posteriors del mateix fabricant, perquè els entalls es troben en una posició irregular, sense conformar una creu o una aspa.

Altres plaques del mateix període, però lleugerament posteriors van ser les de Canals & Nubiola amb aparença d¹un sol cercle (núm. 0297, 0298 i 0299), les de Codorniu del ³Baccus petit² amb dibuix de línies gruixudes (núm. 0382 a 0385), les de Castillo de Perelada de la ³cueta llarga² (núm. 0351 a 0355) i les de Freixenet amb la paraula ³Hite² impresa al lateral (núm. 0444, 0445 i 0446) que van ser les primeres litografiades d¹aquesta altra empresa de plaques i morrions.

Una altra placa litografiada molt antiga, és la de Codorniu, coneguda com del ³Baccus gran², en blanc sobre verd, (núm. 0380). Sabem positivament que aquesta placa i la seva prova, en negre sobre verd, van ser fabricades el 1972 per segellar una sèrie d¹ampolles commemoratives del centenari del primer cava de Codorniu. Cal assenyalar que totes les plaques d'aquest tipus tenen a l'interior un altre dibuix litografiat, en aquest cas de color negre sobre verd. Això és així perquè el fabricant de la placa va presentar primer aquesta altra combinació de colors, que no va ser acceptada, i, posteriorment, en fabricar la placa del tipus definitiu, va aprofitar les planxes usades en la primera prova girant-les.