Les plaques i els morrions van ser inventats per Adolphe Jacquesson, un fabricant de xampany de Châlons-sur-Marne que va registrar-ne la patent l'11 de novembre de 1844. Amb anterioritat, els taps es fixaven a l'ampolla mitjançant un cordill.

Sembla que la primera motivació de Jacquesson a l'hora d'inventar la placa i el morrió va ser l'econòmica. En aquella època, la porositat dels taps permetia que sovint s'escapés una part del líquid i del gas. El xampany s'oxidava i perdia les seves qualitats. Jacquesson es va decidir a fer servir taps d'un diàmetre i d'una longitud superiors als dels habitualment utilitzats, per a la qual cosa va haver d'inventar també una màquina que li permetés introduir-los a la força dins el coll de les ampolles.

Resolt aquest primer problema, però, subsistia el fet que amb la humitat de les caves, els lligams de cordill que aguantaven els taps moltes vegades es podrien i els taps saltaven expulsats per la pressió del gas, la qual cosa passava també pels canvis de temperatura i les manipulacions de què eren objecte les ampolles. Llavors, Jacquesson va tenir l'enginyosa idea de subjectar els taps mitjançant una placa de metall i un morrió. Es va fixar en les plaques de ferro blanc que s'utilitzaven com a reflectors per il·luminar les caves, en va agafar algunes de desllustrades que eren inservibles, les va fer tallar en cercles de la mateixa secció que la part superior dels taps i les va fixar a l'ampolla per mitjà de filferros que substituïen els cordills.

Segons assenyala l'inventor en la memòria descriptiva de la patent, estava previst que les càpsules poguessin ser d'estany, coure, llautó i de qualsevol altre material rígid, com terra cuita, porcellana, fusta dura, ivori, os, banya o cuiro bullit. La mateixa memòria assenyala que l'estany és el material que sembla reunir les millors condicions d'economia i d'inalterabilitat.

Continuació...